 |  |  |  |  |
el Jardí
La primera informació de l’Hotel Jardí és del l640 la trobem en els documents l’Arxiu
Històric de la Ciutat de Barcelona.
En aquest document s’esmenta l’existència d’un hort que estava situat a l’actual plaça del
Pi , i el lateral donava a l’actual plaça Sant Josep Oriol.
En la zona de la Plaça de Sant Josep Oriol hi ha informació d’una “parada de postes”
dels traginers -transportistes de l’època- que feien el recorregut de l’eix del Llobregat, en
particular cap a Manresa. Els traginers circulaven amb carros i cavalls per la riera que
actualment és la plaça del Pi.
Resumint, podem dir que l’actual edifici de l’hotel el ” Jardí” és la suma dues propietats:
una llarga i estreta amb vistes a la Plaça del Pi, i una altra més quadrada que té la façana
principal a la Plaça Sant Josep Oriol, per on s’entra. *
* Això és evident si mirem la façana de Sant Josep Oriol: a l’esquerra, 5 plantes, amb 5
nivells de balcons; i més enllà, 4, amb 4 nivells de balcons.
Sembla que els propietaris de l’hort hi van construir un edifici. Per a les gruixudes parets
van utilitzar materials de l’època com fang, palla; i forjats i bigues de fusta per aixecar els
cinc pisos.
D’altra banda, la parada de postes - fonda del traginer- era una estructura típica. Amb
arcs de pedra* per guardar-hi els carros o carruatges i els cavalls. Aquests arcs
aguantaven el primer pis. Allà hi havia les habitacions on dormien els passatgers... Els
animals es quedaven a nivell de terra.
* L’únic arc de pedra que es conserva es pot veure a l’entrada de l’hotel.
Amb el temps, aquest edifici de la fonda es consolida. Però si s’observa a distància hi ha
un costat més alt que l’altre. Es van aixecar quatre plantes en lloc de cinc. Se suposa que
la discrepància en el nombre de plantes és perquè llindaven amb el Palau de Maldà, o
potser hi havia limitacions d’alçada en les edificacions.
L’Arxiu de la Ciutat ens dóna una informació més extensa a partir de 1890. Els dos edificis
passen a ser d’un sol propietari –possiblement l’amo de la fonda- perquè els uneix i deixa
una única escala que arriba tant a la planta quarta de l’un, com a la cinquena de l’altre.
Aquí té el seu origen “el Jardí.”
Aquest Hotel, molt ben documentat, obté la qualificació municipal d’hotel. És el tercer
establiment hotel qualificat a la ciutat de Barcelona.
“
“El Jardí” –Hotel Jardín, fins al 1986- era famós perquè els toreros i persones aficionades
al món taurí s’hi reunien. Quan hi havia corrida de toros, venien a l’hotel artistes
reconeguts amb carruatges empolainats, i els tafaners (la premsa rosa de l’època) amb
el propòsit de veure o reconèixer algun personatge famós.
Pel que fa als preus de l’Hotel, tenim constància de 0,20 pessetes, un preu exorbitant per
a l’època.
La propietat de l’hotel, des dels anys 1900 fins ara ha anat canviant de mans.
Família Gomà, família Juscafresa, i des del 1986 és d’una societat, SGS 110 SA, que l’ha
remodelat, l’ha millorat i hi ha instal•lat un ascensor. La societat esmentada és qui
gestiona l’hotel.
Reviews:
“Sought out for its location...The building in the heart of Barcelona’s Gothic quarter rests
on ancient Roman foundations” by Frommer’s.
“...The hotel has been refurbished and is a gem” by Lonely Planet.
“...rooms on a breezy square...ambience and minimal noise...” by Rick Steves.
 |
| |
 |
| |
 |
| |
 |
| |
 |
